28 de novembre 2013

Vetlla de la Immaculada 2013


Dissabte 7 de desembre a les 22h.

A la Basílica de la Mercè.








El Papa, amb la Mare de Déu d'Aparecida entre les mans, ens va dir aquest juliol que ens deixéssim soprendre per Déu, com Maria. Com cada any, les delegacions de joventut de Terrassa, Sant Feliu i Barcelona organitzem la Vetlla de la Immaculada, on els joves de les tres diòcesis som convocats a pregar als peus de Maria, i aprendre d'ella a estar oberts a Jesús. Els nostres pastors ens presidiran, i al final, com sempre, una mica de pastes i vi bo...

Per si no saps com arribar a la Vetlla et deixem el mapa de situació:


Ver Basílica de La Mercè en un mapa más grande

05 de novembre 2013

Vols liar-la aquest curs 2013/2014?

Dissabte 19 d'octubre vam començar el nou curs 2013/2014 a la Delegació de Joventut de Terrassa.

Aquest any ens hem fet ressò de les paraules del Sant Pare a la JMJ a Río i volem liar-la!



El nostre delegat ens deixa el següent missatge:



Aquí trobareu les propostes per a aquest any:



I recorda que també funcionem a la xarxa:




17 d’octubre 2013

Comencem un nou curs: Primera Escola de Pregrària!

Dissabte 19 d’octubre 
Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)
20h00

Comencem el nou curs amb la celebració de la Solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi.

20h00 Ens trobem amb qui vulgui venir a sopar
21h00 Assaig de cants per a la vetlla d'inici de curs
21h30 Vetlla d'oració d'inici de curs


Trobada diocesana amb motiu de la cloenda de l’any de la Fe. Inici del curs de les diferents delegacions de joventut, catequesi, família.

Us hi esperem!

Us deixem un mapa de situació del santuari per a qui no hi hagi anat mai.


Ver mapa más grande

01 d’agost 2013

Conclou la JMJ: Vigília amb el Sant Pare, missa d'enviament i acomiadament de la ciutat

27 de juliol

Avui comencem amb missa a les 7 del matí amb la Conferència Episcopal Espanyola. El cap de la nostra expedició és Don Enrique, Delegat de Joventut d'Astorga.



Sortim amb les nostres motxilles preparades per a passar tota la nit a Copacabana. Tot i que el cel encara està ennuvolat portem els nostres banyadors per si de cas.

La pelegrinació comença a l'estació Central, al vell mig de la ciutat i durarà uns 9 km.


Al començament caminem amb tranquil·litat, tot xerrant entre nosaltres i vigilant que el grup no es distancïi. A mig camí entrem en una cua eterna perquè ens donin el dinar, que per sort s'anima amb cants diversos (himne de la Jornada, Emmanuel, ...). Sembla que estarem molt de temps, però en portar una hora algú s'il·lumina i s'adona en veure altres grups (gràcies València), que si una petita representació s'avança i va agafant el dinar de tots anirem més ràpid. Els més forts (o això creuen ells) formen part de l'expedició.

Un cop repartit el kit continuem camí animats pels cartells dels km que falten. Deixem Botafogo i acabem arrribant a Copacabana, el nostre destí on agafem lloc una mica més enrere que els altres dies. Quan l'acapampada semblava fàcil arriba un "amic" Brasiler per dir-nos que està "reservat".
Reservat?!
Tal com diria el Schuster de Crackòvia: "No hase falta que dise nada más!"
Mentre l'amic es queixa anem preparant el nostre campament que serà casa nostra durant dos dies. Poc a poc la platja es va omplint d'altres grups de pelegrins.


Tot està preparat per a la rebuda a Francesc, petites obres d'art incloses.


Queden unes cinc hores per a la vigilia. El temps ens passa depressa. Fem la midgdiada, una capbussada, compres de records, etc.

Ja és l'hora! El nostre estimat Sant Pare arriba amb el papa-mòbil saludant als joves que l'esperen amb il·lusió.

Un cop arriba a l'escenari comença la vigilia amb música i balls. Ho seguim amb atenció.


Tot seguit hi va haver 4 testimonis de joves de diferents països que expliquen el seu camí de fe. El que més ens va impactar va ser el d'un noi de 30 anys que va assistir a la JMJ de Madrid i va sentir una profunda trobada amb Crist. Estalviava per a la trobada a Rio i un dia va ser assaltat a casa seva, rebent un tret. Després de l'incident els metges creien que no ho superaria i els seus pares van pregar intensament. Miraculosament va sortir del coma i ara viu sobre una cadira de rodes, que accepta i estima com la seva creu personal, ja que aquesta creu li ha donat la vida. Anima a tots els assistents a la cerimònia a que agafin la seva creu, la creu de pelegrí que se'ls ha donat amb la inscripció a la jornada, la mirin i de genolls davant d'ella cridin:

"Aquesta és la nostra creu".

Ho vam fer. I tot seguit va dir:

"Un dia van probar d'enfonsar-me amb la meva creu, pero no ho van aconseguir. Aquesta creu m'ha aixecat i és la creu de la resurrecció, de la victòria, d'una nova generació d'adoradors, de joves amb fe, amb foc en l'Esperit Sant. Amen".

Per si voleu llegir una transcripció del que ens van dir els testimonis i veure algunes imatges us recomanem la visita d'aquest enllac:

http://kuxx-divinamisericordia.blogspot.com.br/2013/07/cuatro-testimonios-impactantes-ante-el.html

Després dels testimonis, la vigília va acabar amb el cant de Sant Francesc i una intensa adoració eucarística, que ens va ajudar a aconseguir una profunda intimitat amb el Crist sacramentat.
Malgrat la humitat i incomoditats diverses, la nit va estar molt animada gràcies a grups del Camí Neocatecumenal, carismàtics i molts altres.

Els pelegrins de les més variades procedències s'amuntegaven com podien per dormir tot esperant la missa d'enviament a l'endemà.


28 juliol

Surten els primers raigs de sol a Copacabana.


Ens despertem entre més de 2 milions de persones.


Esmorcem i anem al lababo com i a on podem, que no és poca cosa. Els mossens es disposen a marxar a la missa.

Es torna a crear molta expectació, alguns es queden a l'altra banda del campament. Què passarà? És clar, torna el Papa, que no és una cosa massa freqüent per a nosaltres. Avui el podem veure des de ben a prop.

A les 10 del matí comença la missa i els joves assistents obsequien al Papa amb un macro flashmove, el més gran de la història, a on fins i tot van ballar els bisbes. El Papa ens torna a obsequiar amb una homilia molt clara, directa i entenedora, la qual podeu llegir sencera a aquest enllaç o veure en vídeo:

http://www.vatican.va/holy_father/francesco/homilies/2013/documents/papa-francesco_20130728_celebrazione-xxviii-gmg_sp.html

A aquest altre enllaç podeu seguir gairebé totes les paraules que Francesc ens dirigí als joves catòlics durant la JMJ:

http://www.vatican.va/holy_father/francesco/travels/2013/documents/papa-francesco-programma-gmg-rio-de-janeiro-2013_sp.html

En una de les pregàries es va ressar per les víctimes mortals de l'accident de Santiago.
Arriba el moment culminant de la jornada: ens disposem a combregar. Ens unim als germans en Crist en la comunió.

Per fi tenim notícies de la propera JMJ: serà l'any 2016 a Cracòvia. S'escolta un gran rebombori dels polonesos del nostre costat, que podeu veure a la foto.


Com que la sortida de Copagabana es farà difícil ens ho prenem amb calma i gaudim dels últims moments junts (banys, midgdiada, compres...). De mica en mica la platja es va buidant i també nosaltres encetem camí a Botafogo. Enrera queda Copacabana i tots els records d'una JMJ.
Ara ens toca portar l'alegria del Crist resucitat a les nostres llars.

Sense descansar gaire, el mateix dia de l'enviament anem a fer una visita a un centre social de nens que passen molt de temps al carrer d'un barri pobre. La responsable del centre, l'Edilma, ens l' ensenya i explica la realitat més dura de Rio de Janeiro. Llavors aprofitem per fer-li preguntes.


També tenim l'oportunitat de visitar alguns d'aquests infants. En acabat, anem a sopar amb ella i després, seguint les seves indicacions agafem un autobús per tornar a l'escola que ens acull, que ens acaba portant al nostre carrer.

Només hi ha un petit problema... La nostra escola està al número 935 de la Rua Sao Francisco Xavier, però nosaltres som al número 101 i els números van disminuïnt als pas de l'autobús. De manera que baixem al principi del nostre "curt" carrer, però no podem agafar un bus en sentit contrari perque el carrer és d'un únic sentit i caminant ho tenim una mica lluny. Tampoc veiem parades d'autobús properes ni massa gent al carrer. Són gairebé les 12 de la nit i hem de matinar. Tot plegat, unit al cansament acumulat ens deixa en una situació una mica complicada. Malgrat tot estem contents i mentre busquem una sortida, tot fent broma, ens trobem una senyora molt mudada que va caminant pel carrer. Li preguntem com tornar a l'escola i la senyora, que tornava d'un casament crida una de les seves filles, que truca al seu xicot per a preguntar-li. Aquest truca a l'escola per veure com podem arribar (nosaltres gairebé no fem trucades perque no són massa econòmiques...) Finalment, arriba una altra noia, parlen entre ells i decideixen portar-nos en cotxe a l'escola. A tots 14!


Agafen tres cotxes, i sense més dilació, els nostres amables "àngels de la guarda" ens apropen a casa. Fins i tot s'esperen a veure com entrem a l'escola sans i estalvis.

29 de juliol

Ben d'hora ens acomiadem del grup de la Conferència Episcopal que torna a Barcelona i agafem el transport públic per visitar el Crist Redentor del Corcovado que ens espera amb els braços oberts. Cada cop que el veig no puc evitar recordar-me del Crist que hi ha al capdamunt del temple del Tibidabo amb la mateixa posició, que em fa sentir una mena d'agermanament entre les dues ciutats pel Crist que ens estima a tots.

Pugem al cremallera, que va pel mig d'una zona selvàtica.

Tot pujant, la nostra primera sorpresa és trobar-nos amb un petit simi que es deixa fotografiar sense immutar-se.

Un cop a dalt ens impressiona veure l'enorme figura del Crist.


També gaudim d'àmplies i espectaculars vistes, malgrat haver-hi una boirina a l'ambient.

Preguem una mica per donar gràcies a Déu per llocs com aquest i per les jornades.

Esperem haver-vos apropat a aquest gran encontre dels joves catòlics i pel pròxim, al 2016 a Cracóvia, tornar a viure-ho junts des del lloc on siguem: a casa, al treball o a Polònia.

Per acabar recordeu que el Sant Pare, a la missa final ens ha enviat a fer deixebles i ens convida a ser missioners de Crist a les nostres llars.

Units en l'Esglèsia i en Crist!

27 de juliol 2013

Benvinguda al Papa i Via Crucis

Per començar demanem disculpes per avançat per les possibles errades ortogràfiques o tipogràfiques... Estem una mica cansats. Ara mateix són les 23:30 i demà tenim missa a les 7. Comencem amb la nostra crònica.

25 de juliol

Avui arriba el Papa. Ens unim a la Delegació de Barcelona per a anar a la catequesi en espanyol a l'església de Nossa Senhora da Consolaçao, de l'ordre dels Agustins. La catequesi d'avui no la imparteix un bisbe, sino el superior general de l'ordre.


S'ha de dir que la catequesi la va haver d'improvisar per absència d'un bisbe que no va poder arribar a impartir-la. Tot i això va estar prou bé.

Acabada la catequesi, celebrem l'eucaristia solemne del dia de Sant Jaume amb l'arquebisque Don Braulio de Toledo i el bisbe Mons. Novell de Solsona amb un record especial cap a les víctimes de l'accident de Santiago.


Al final ens fem algunes fotos de "família"


No sabem del cert com podrem arribar a Copacabana, a on rebrem al Sant Pare. Els autobusos tenen l'operació molt limitada i els trens i metros només es poden agafar amb un bitllet especial que casualment s'havia d'adquirir el dia abans, cosa que no hem fet.

Aconseguim arribar sense gaires entrebancs a Botafogo, que està a uns 3 kilòmetres de la platja. Dinem com podem entre una gran multitud de gent i cap a la platja falta gent.

El cami és una festa de peregrins: cants, venedors diversos, banderes d'infinitat de països, himnes, botigues amb productes oficials...

Veiem passar el papa-mòbil, però malhauradament està buit.


Finalment arribem a un túnel amb una inscripció molt suggerent.


Arribats a Copacabana, sorgeixen les primeres tensions fruit de l'esgotament. Hem de buscar un punt per a reagrupar-nos en cas de pèrdua i no ens posem d'acord. Miraculosament, trobem un lloc adequat i podem anar a seure per veure l'arribada del Papa.

No sabem si vosaltres vau veure a Francesc passar amb el seu vehicle. Nosaltres no. Vam sentir crits, vam veure flaixos de càmera, pero no al Papa.

Comença la cerimònia de benvinguda. Com no podia ser d'una altra manera, és un festival de cant, dansa i colors sobre la història del Brasil i de la seva evangelització.


El Sant Pare es dirigeix als joves, fent menció als que segueixen la JMJ a tot al món, com Benet XVI o les nostres diòcesis a Llinars. Us tenim presents.

Les seves paraules són breus però concises i entenedores.


Com a idea que més ens queda destaquem la següent: Quan el menjar no té prou sabor, hi afegim sal i oli. Si la vida no té sabor, afegeix a Crist!

El retorn cap a l'escola ha estat providencial. Entre una munió d'autobusos plens a vessar, trobem un de buit que va al nostre destí. Miraculosament el podem agafar i seure durant tot el trajecte. Cal destacar la velocitat i temeritat dels conductors d'autobusos o "motoristas" com els anomenen aquí.

Acabem el dia amb l'eufòria d'un aplaudiment col·lectiu i felicitacions perque tot ha sortit rodó per primer cop en la nostra peregrinació.

26 de juliol

Anem a la mateixa parròquia del dia anterior a la catequesi. Avui gaudim amb la presència de l'arquebisbe de Panamà, que entre molts acudits i referències diverses a les sogres i als sacerdots lletjos, ens dóna una bona lliçó de com ha de ser un bon cristià.


I per si el voleu veure de prop


Els de la diòcesi de Terrassa, en grup petit, dinem al costat de l'escola: un deliciós pollastre a l'ast amb patates i 2 interminables de litres de Coca-Cola, tot per menys de 10 euros en total.



Ens ho prenem amb calma per anar a Copacabana, ja que avui repetim escenari, però aquest cop per a presenciar el Via Crucis. Hem quedat amb els amics de la Delegació de Barcelona per a veure l'acte. Ens retrobem i agafem un lloc des del que es veu una pantalla, però no se sent massa bé.

Això propicia que haguem de seguir l'acte per ràdio i malgrat no tenir-ne tots, compartim els nostres recursos per a poder seguir-la.


Som al davant de la 8ª estació (Jesús i les dones de Jerusalem).


Com que hi som a prop podem seguir també la 9ª i la 10ª estació (Jesús cau per tercer cop i és desposseït de les seves vestidures)


Passat el Via Crucis per davant nostre, obren l'entrada a la platja i podem millorar la nostra situació i escoltar correctament el que queda de cerimònia.


Val la pena veure la quantitat de gent i l'atenció amb que se segueix l'acte.




Abans de marxar cap a casa rebem noves notícies sobre la vigília i la missa final. El Campus Fidei, l'espai on s'havia de realitzar, no es farà servir perque ara mateix és més apte per a fer campionats de rem que per a dormir. Així, doncs, celebrarem els actes finals a la mateixa platja de Copacabana, amb una caminada prèvia de 9 kilòmetres. Serà llarg però ens ajudarà a viure l'esperit de peregrinació i oferir el nostre cansament.

Esperem que els que sou a Llinars podeu seguir-nos com si fòssiu al nostre costat. Nosaltres us tenim presents aquests dies i us tindrem presents durant els actes centrals.

Demà més i millor. Provarem a deixar-vos alguna informació pel Twitter de la Delegació, malgrat que avui no ha funcionat, i a la nit, matí del dilluns per vosaltres, us penjarem la darrera de les nostres cròniques.

Esperem haver-vos apropat les jornades. Fins aviat!

Units en la pregària.

26 de juliol 2013

Comencen les jornades

23 de juliol

Avui ens desplacem, amb molts ànims i il·lusió cap a Rio. El viatge se'ns fa llarg, i de camí ja comencem a tastar la magnitud d'aquesta ciutat, especialment en el transit caòtic.

Finalment arribem a la nostra escola d'acollida, Colegio Maria Immaculada, a on ja ens espera tot preparat, com podeu veure a la foto.


Deixem les maletes i agafem les nostres acreditacions, targes de transport, de menjar, samarreta i creu oficial de les jornades...

Ara només ens queda anar a Copacabana, a l'acte inaugural de les jornades. Encara que ja ho esperàvem, no deixa de sobtar-nos la joia i l'alegria que es respira sobre la sorra d'aquesta magnífica platja.


L'animació no para en cap moment: cançons, balls, improvisades coreografies a ritmes cariocas. L'amic Migueli s'encarrega de representar Espanya. Just abans de la missa gaudim d'un rosari intercultural en 5 idiomes diferents. 

A la missa continuen els balls i danses, que s'interrompen amb un profund i respectuós silenci en els moments centrals de la missa. Les banderes, de paisos d'un cantó a l'altre del planeta, onegen sense pausa sota la lleugera però insistent pluja (o xiri-miri per a entendre'ns).


Un cop acabada la missa, ens retrobem amb els nostres companys de la Delegació de Joventut de Barcelona.

Iniciem l'operació retorn. El gran nombre d'assistents a l'acte, xifrats ens més de mig milió, combinat amb la dificultat afegida per la pluja compliquen molt la tornada a casa. Els carrers de Rio es converteixen en un "campi qui pugui" de cadenes humanes que no podem trencar.

Quan ja portem tres intents frustats de pujada al bus 455, l'opció més viable per a la tornada, ens trobem amb un regal de la providència: un brasiler cridant a ple pulmó des de l'interior de l'autobús que ens aconsella agafar el 455 a l'última parada del sentit contrari per a poder-hi entrar.

El dia ha estat intens, no hem sopat i és molt tard. En un obrir i tancar d'ulls, i amb la planificació del dia següent ja feta anem a dormir al nostre humil però comfortable sac.

24 de juliol

Avui hem d'anar a la Catedral de Rio, que sembla el senat intergal·làctic de Star Wars, fins i tot s'especula que la catequesi la impartexi el mateix mestre Yoda. 


Esmorzem i presenciem la catequesi en portuguès donada per l'arquebisbe de Santa Caterina (Brasil). Tot l'acte està impregnat de pinzellades carismàtiques, tals com cants acompanyats de guitarra elèctrica i bateria, coreografies i diversos testimonis de joves.


A la tarda tenim temps lliure per fer visita a la ciutat: passejada per Botafogo i la seva platja i pujada al Pa de Sucre amb un dels telefèrics més antics del món, o Bondinho


Dubtem si anar-hi o no, perquè hi ha molta boira i el preu és elevat. Un cop a dalt, ja ningú dubta que visitar-ho ha estat l'opció encertada. El paissatge observat és la millor mostra de la grandesa de la creació de Déu. 


Fins als llocs més turístics arriba la JMJ. A una de les parades del telefèric presenciem diversos espectacles de cant i dansa amb motiu de les jornades.


De camí a la nostra escola, trobem molts altres peregrins, que com nosaltres, retornen cansats després d'una llarga i plujosa jornada.

Afamats com estem, ens sorprèn a la nostra dreta un anunci d'una interessant oferta: una econòmica i deliciosa hamburguesa a un fast food local, pel nostre parer molt millor que altres de més McConeguts.

Després d'un accidentat viatge al 455, comprimits com en una llauna de sardines i amb un parell de xocs de l'autobús amb diversos retrovisors, ens passem de la nostra parada. Per sort no és gaire tros i de seguida arribem a la nostra "llar".

Un cop allà, Mn. Javi ens obsequia amb una íntima i acollidora missa. Curta, intensa i amb una improvisada però entenedora homilia.


Malhauradament, acabem el dia amb la notícia de l'accident ferroviari succeït a Galícia. Els encomenem a la pregària de vespres.

Demà tornem a Copacabana per a veure l'emotiva arribada del Papa Francesc a Rio.

23 de juliol 2013

Camí de la JMJ (2ª part) - Visitant la patrona del Brasil

21 de Juliol

Avui ens espera un viatge en autobús fins a Aparecida do Norte on es troba un dels santuaris més grans del món i que acull a la patrona del Brasil, la mare de Déu d'Aparecida.


Ens impressiona veure tanta gent mentre ens dirigim a la Pousada do Papa, el nostre allotjament d'aquests dies. I és que comencem a trobar-nos en ambient. Entrem a la zona de santuari... i per fi ens trobem amb un grup de samarretes blaves que són els nostres companys de la Conferència Episcopal Espanyola. Intercanviem experiències, fotografies, vivències i fins i tot ens fem una foto amb en Rouco!... Llàstima no hem pogut compartir la missa amb ells ja que no hem arribat a temps. Ells continuen viatge cap a Rio mentre nosaltres passarem dos nits aquí.


Visitem la basílica, d'estil modern, senzill i acollidor, amb vitralls de colors i capelles diverses, com ara la dels motoristes i la de les espelmes, on hi pots veure petits incendis produïts per tantes flames juntes.


Sortint de la basílica ens endinsem per la "passarel·la de la fe", un viaducte que uneix la basílica nova amb l'antiga, on es venera una altre imatge de la patrona. En Sergio, la Jenny i la Mari Carmen es compren un gelat típic del lloc que sembla ser dura més del recomanat. Prop d'aquí hi ha un mirador on es poden fer molt bones fotos del lloc. Dinem en un lloc anomenat Praça d'alimentação, una mena de "merendero" gegant rodejat de tendes de menjar.

A les 18h, amb el cardenal d'Aparecida i mossèn Javi concelebrant (entre d'altres mossèns), hem pogut participar de la primera Eucaristia amb sabor "jmjotenc". Curiosament, els brasilers no s'acostumen a donar la pau, però com avui és celebració solemne, si ho fem. Acabada la missa, molt animada amb cants i gestos carismàtics, passem per davant de la imatge de la Mare de Déu, que és força petita i "moreneta" com la nostra estimada Mare de Déu de Montserrat.


En sortir de la basílica hi ha molta tranquilitat, la gent ha marxat i es respira molt bé, el dia ha estat intens i anem a dormir tot pensant en l'excursió al riu que farem demà.

22 de juliol

El matí ha començat amb bon peu. Sol i temperatures molt càlides a ple hivern. Hem decidit anar a veure el lloc on es va produir el miracle de l'aparició de la imatge de la verge. Hi havia un llarg camí sota un Sol de justícia. Justament quan estàvem cansats i suats de tant caminar, un amable conductor de cavalls ens ha portat en carruatge al mirador de les pedres i al port del riu on es van trobar, allà cap al 1717, la imatge de la verge d'Aparecida.



Què va passar amb aquesta imatge? Doncs veureu, com dèiem, al segle XVIII, uns bons pescadors van trobar al riu Paraíba una imatge sense cap d'una verge negre. Més endavant, van recuperar també el cap i miraculosament després d'això van realitzar diverses pesques abundants, tot iniciant una tradició de miracles que continua avui dia. Per això és una Mare de Déu molt venerada al Brasil.

 
En tornar a la basílica hem pogut gaudir del Morro de Precépio, un pessebre permanent de figures gegants, amb passatges de l'Evangeli, oracions i símbols diversos, com l'aigua viva que neix del pessebre (sabeu qui és, no?), mentre anem pensant en què farem a la tarda, ja que avui sembla que toca excursió.


Agafant forces amb un self-service (Brasil està ple d'aquests restaurants) sortim en direcció al Morro da Nossa Senhora, un petit turonet on es troba una curiosa i gegantina escultura de la Mare de Déu d'Aparecida, dins de la qual pots entrar (literalment) i des de la qual pots contemplar tota la vall. Hi ha molta gent que diposita oracions i fotos dins de la Verge per demanar protecció.


A la següent foto podeu veure el nostre grup al Morro da Nossa Senhora


Després de tornar a la basílica, hem vist al Papa baixant de l'avió per televisió. Ja ha arribat a Brasil!, i amb molta emoció a les 16h hem assistit a missa. La celebració ha estat molt folklòrica, amb mocadors, bicis i mossèns amb barrets mexicans (adjuntem foto), després hem sopat veient al Papa a la tele, tot desitjant que sigui demà per veure'l a Rio.


Finalment dir que l'ambient del dia d'avui ha estat meravellòs, hem gaudit de molta companyia, molts grups es volien fer fotos amb nosaltres. Ens quedem especialment amb un grup d'argentins, vinguts de Patagònia fent 50 hores d'autocar. Tota una mostra de fe i estimació a l'Esglèsia i al Sant Pare.


Igual que fa un parell de dies vam deixar-vos una coneguda oració en portuguès, avui posem una altre. Pregueu per nosaltres, que demà comença el millor!

Oração Oficial da JMJ

Ó Pai, enviaste o Teu Filho Eterno para salvar o mundo e escolheste homens e mulheres para que, por Ele, com Ele e nEle, proclamassem a Boa-Nova a todas as nações. Concede as graças necessárias para que brilhe no rosto de todos os jovens a alegria de serem, pela força do Espírito, os evangelizadores de que a Igreja precisa no Terceiro Milênio.

Ó Cristo, Redentor da humanidade, Tua imagem de braços abertos no alto do Corcovado acolhe todos os povos. Em Tua oferta pascal, nos conduziste pelo Espírito Santo ao encontro filial com o Pai. Os jovens, que se alimentam da Eucaristia, Te ouvem na Palavra e Te encontram no irmão, necessitam de Tua infinita misericórdia para percorrer os caminhos do mundo como discípulos-missionários da nova evangelização.

Ó Espírito Santo, Amor do Pai e do Filho, com o esplendor da Tua Verdade e com o fogo do Teu Amor, envia Tua Luz sobre todos os jovens para que, impulsionados pela Jornada Mundial da Juventude, levem aos quatro cantos do mundo a fé, a esperança e a caridade, tornando-se grandes construtores da cultura da vida e da paz e os protagonistas de um mundo novo.

Amém!