27 de juliol 2013

Benvinguda al Papa i Via Crucis

Per començar demanem disculpes per avançat per les possibles errades ortogràfiques o tipogràfiques... Estem una mica cansats. Ara mateix són les 23:30 i demà tenim missa a les 7. Comencem amb la nostra crònica.

25 de juliol

Avui arriba el Papa. Ens unim a la Delegació de Barcelona per a anar a la catequesi en espanyol a l'església de Nossa Senhora da Consolaçao, de l'ordre dels Agustins. La catequesi d'avui no la imparteix un bisbe, sino el superior general de l'ordre.


S'ha de dir que la catequesi la va haver d'improvisar per absència d'un bisbe que no va poder arribar a impartir-la. Tot i això va estar prou bé.

Acabada la catequesi, celebrem l'eucaristia solemne del dia de Sant Jaume amb l'arquebisque Don Braulio de Toledo i el bisbe Mons. Novell de Solsona amb un record especial cap a les víctimes de l'accident de Santiago.


Al final ens fem algunes fotos de "família"


No sabem del cert com podrem arribar a Copacabana, a on rebrem al Sant Pare. Els autobusos tenen l'operació molt limitada i els trens i metros només es poden agafar amb un bitllet especial que casualment s'havia d'adquirir el dia abans, cosa que no hem fet.

Aconseguim arribar sense gaires entrebancs a Botafogo, que està a uns 3 kilòmetres de la platja. Dinem com podem entre una gran multitud de gent i cap a la platja falta gent.

El cami és una festa de peregrins: cants, venedors diversos, banderes d'infinitat de països, himnes, botigues amb productes oficials...

Veiem passar el papa-mòbil, però malhauradament està buit.


Finalment arribem a un túnel amb una inscripció molt suggerent.


Arribats a Copacabana, sorgeixen les primeres tensions fruit de l'esgotament. Hem de buscar un punt per a reagrupar-nos en cas de pèrdua i no ens posem d'acord. Miraculosament, trobem un lloc adequat i podem anar a seure per veure l'arribada del Papa.

No sabem si vosaltres vau veure a Francesc passar amb el seu vehicle. Nosaltres no. Vam sentir crits, vam veure flaixos de càmera, pero no al Papa.

Comença la cerimònia de benvinguda. Com no podia ser d'una altra manera, és un festival de cant, dansa i colors sobre la història del Brasil i de la seva evangelització.


El Sant Pare es dirigeix als joves, fent menció als que segueixen la JMJ a tot al món, com Benet XVI o les nostres diòcesis a Llinars. Us tenim presents.

Les seves paraules són breus però concises i entenedores.


Com a idea que més ens queda destaquem la següent: Quan el menjar no té prou sabor, hi afegim sal i oli. Si la vida no té sabor, afegeix a Crist!

El retorn cap a l'escola ha estat providencial. Entre una munió d'autobusos plens a vessar, trobem un de buit que va al nostre destí. Miraculosament el podem agafar i seure durant tot el trajecte. Cal destacar la velocitat i temeritat dels conductors d'autobusos o "motoristas" com els anomenen aquí.

Acabem el dia amb l'eufòria d'un aplaudiment col·lectiu i felicitacions perque tot ha sortit rodó per primer cop en la nostra peregrinació.

26 de juliol

Anem a la mateixa parròquia del dia anterior a la catequesi. Avui gaudim amb la presència de l'arquebisbe de Panamà, que entre molts acudits i referències diverses a les sogres i als sacerdots lletjos, ens dóna una bona lliçó de com ha de ser un bon cristià.


I per si el voleu veure de prop


Els de la diòcesi de Terrassa, en grup petit, dinem al costat de l'escola: un deliciós pollastre a l'ast amb patates i 2 interminables de litres de Coca-Cola, tot per menys de 10 euros en total.



Ens ho prenem amb calma per anar a Copacabana, ja que avui repetim escenari, però aquest cop per a presenciar el Via Crucis. Hem quedat amb els amics de la Delegació de Barcelona per a veure l'acte. Ens retrobem i agafem un lloc des del que es veu una pantalla, però no se sent massa bé.

Això propicia que haguem de seguir l'acte per ràdio i malgrat no tenir-ne tots, compartim els nostres recursos per a poder seguir-la.


Som al davant de la 8ª estació (Jesús i les dones de Jerusalem).


Com que hi som a prop podem seguir també la 9ª i la 10ª estació (Jesús cau per tercer cop i és desposseït de les seves vestidures)


Passat el Via Crucis per davant nostre, obren l'entrada a la platja i podem millorar la nostra situació i escoltar correctament el que queda de cerimònia.


Val la pena veure la quantitat de gent i l'atenció amb que se segueix l'acte.




Abans de marxar cap a casa rebem noves notícies sobre la vigília i la missa final. El Campus Fidei, l'espai on s'havia de realitzar, no es farà servir perque ara mateix és més apte per a fer campionats de rem que per a dormir. Així, doncs, celebrarem els actes finals a la mateixa platja de Copacabana, amb una caminada prèvia de 9 kilòmetres. Serà llarg però ens ajudarà a viure l'esperit de peregrinació i oferir el nostre cansament.

Esperem que els que sou a Llinars podeu seguir-nos com si fòssiu al nostre costat. Nosaltres us tenim presents aquests dies i us tindrem presents durant els actes centrals.

Demà més i millor. Provarem a deixar-vos alguna informació pel Twitter de la Delegació, malgrat que avui no ha funcionat, i a la nit, matí del dilluns per vosaltres, us penjarem la darrera de les nostres cròniques.

Esperem haver-vos apropat les jornades. Fins aviat!

Units en la pregària.

26 de juliol 2013

Comencen les jornades

23 de juliol

Avui ens desplacem, amb molts ànims i il·lusió cap a Rio. El viatge se'ns fa llarg, i de camí ja comencem a tastar la magnitud d'aquesta ciutat, especialment en el transit caòtic.

Finalment arribem a la nostra escola d'acollida, Colegio Maria Immaculada, a on ja ens espera tot preparat, com podeu veure a la foto.


Deixem les maletes i agafem les nostres acreditacions, targes de transport, de menjar, samarreta i creu oficial de les jornades...

Ara només ens queda anar a Copacabana, a l'acte inaugural de les jornades. Encara que ja ho esperàvem, no deixa de sobtar-nos la joia i l'alegria que es respira sobre la sorra d'aquesta magnífica platja.


L'animació no para en cap moment: cançons, balls, improvisades coreografies a ritmes cariocas. L'amic Migueli s'encarrega de representar Espanya. Just abans de la missa gaudim d'un rosari intercultural en 5 idiomes diferents. 

A la missa continuen els balls i danses, que s'interrompen amb un profund i respectuós silenci en els moments centrals de la missa. Les banderes, de paisos d'un cantó a l'altre del planeta, onegen sense pausa sota la lleugera però insistent pluja (o xiri-miri per a entendre'ns).


Un cop acabada la missa, ens retrobem amb els nostres companys de la Delegació de Joventut de Barcelona.

Iniciem l'operació retorn. El gran nombre d'assistents a l'acte, xifrats ens més de mig milió, combinat amb la dificultat afegida per la pluja compliquen molt la tornada a casa. Els carrers de Rio es converteixen en un "campi qui pugui" de cadenes humanes que no podem trencar.

Quan ja portem tres intents frustats de pujada al bus 455, l'opció més viable per a la tornada, ens trobem amb un regal de la providència: un brasiler cridant a ple pulmó des de l'interior de l'autobús que ens aconsella agafar el 455 a l'última parada del sentit contrari per a poder-hi entrar.

El dia ha estat intens, no hem sopat i és molt tard. En un obrir i tancar d'ulls, i amb la planificació del dia següent ja feta anem a dormir al nostre humil però comfortable sac.

24 de juliol

Avui hem d'anar a la Catedral de Rio, que sembla el senat intergal·làctic de Star Wars, fins i tot s'especula que la catequesi la impartexi el mateix mestre Yoda. 


Esmorzem i presenciem la catequesi en portuguès donada per l'arquebisbe de Santa Caterina (Brasil). Tot l'acte està impregnat de pinzellades carismàtiques, tals com cants acompanyats de guitarra elèctrica i bateria, coreografies i diversos testimonis de joves.


A la tarda tenim temps lliure per fer visita a la ciutat: passejada per Botafogo i la seva platja i pujada al Pa de Sucre amb un dels telefèrics més antics del món, o Bondinho


Dubtem si anar-hi o no, perquè hi ha molta boira i el preu és elevat. Un cop a dalt, ja ningú dubta que visitar-ho ha estat l'opció encertada. El paissatge observat és la millor mostra de la grandesa de la creació de Déu. 


Fins als llocs més turístics arriba la JMJ. A una de les parades del telefèric presenciem diversos espectacles de cant i dansa amb motiu de les jornades.


De camí a la nostra escola, trobem molts altres peregrins, que com nosaltres, retornen cansats després d'una llarga i plujosa jornada.

Afamats com estem, ens sorprèn a la nostra dreta un anunci d'una interessant oferta: una econòmica i deliciosa hamburguesa a un fast food local, pel nostre parer molt millor que altres de més McConeguts.

Després d'un accidentat viatge al 455, comprimits com en una llauna de sardines i amb un parell de xocs de l'autobús amb diversos retrovisors, ens passem de la nostra parada. Per sort no és gaire tros i de seguida arribem a la nostra "llar".

Un cop allà, Mn. Javi ens obsequia amb una íntima i acollidora missa. Curta, intensa i amb una improvisada però entenedora homilia.


Malhauradament, acabem el dia amb la notícia de l'accident ferroviari succeït a Galícia. Els encomenem a la pregària de vespres.

Demà tornem a Copacabana per a veure l'emotiva arribada del Papa Francesc a Rio.

23 de juliol 2013

Camí de la JMJ (2ª part) - Visitant la patrona del Brasil

21 de Juliol

Avui ens espera un viatge en autobús fins a Aparecida do Norte on es troba un dels santuaris més grans del món i que acull a la patrona del Brasil, la mare de Déu d'Aparecida.


Ens impressiona veure tanta gent mentre ens dirigim a la Pousada do Papa, el nostre allotjament d'aquests dies. I és que comencem a trobar-nos en ambient. Entrem a la zona de santuari... i per fi ens trobem amb un grup de samarretes blaves que són els nostres companys de la Conferència Episcopal Espanyola. Intercanviem experiències, fotografies, vivències i fins i tot ens fem una foto amb en Rouco!... Llàstima no hem pogut compartir la missa amb ells ja que no hem arribat a temps. Ells continuen viatge cap a Rio mentre nosaltres passarem dos nits aquí.


Visitem la basílica, d'estil modern, senzill i acollidor, amb vitralls de colors i capelles diverses, com ara la dels motoristes i la de les espelmes, on hi pots veure petits incendis produïts per tantes flames juntes.


Sortint de la basílica ens endinsem per la "passarel·la de la fe", un viaducte que uneix la basílica nova amb l'antiga, on es venera una altre imatge de la patrona. En Sergio, la Jenny i la Mari Carmen es compren un gelat típic del lloc que sembla ser dura més del recomanat. Prop d'aquí hi ha un mirador on es poden fer molt bones fotos del lloc. Dinem en un lloc anomenat Praça d'alimentação, una mena de "merendero" gegant rodejat de tendes de menjar.

A les 18h, amb el cardenal d'Aparecida i mossèn Javi concelebrant (entre d'altres mossèns), hem pogut participar de la primera Eucaristia amb sabor "jmjotenc". Curiosament, els brasilers no s'acostumen a donar la pau, però com avui és celebració solemne, si ho fem. Acabada la missa, molt animada amb cants i gestos carismàtics, passem per davant de la imatge de la Mare de Déu, que és força petita i "moreneta" com la nostra estimada Mare de Déu de Montserrat.


En sortir de la basílica hi ha molta tranquilitat, la gent ha marxat i es respira molt bé, el dia ha estat intens i anem a dormir tot pensant en l'excursió al riu que farem demà.

22 de juliol

El matí ha començat amb bon peu. Sol i temperatures molt càlides a ple hivern. Hem decidit anar a veure el lloc on es va produir el miracle de l'aparició de la imatge de la verge. Hi havia un llarg camí sota un Sol de justícia. Justament quan estàvem cansats i suats de tant caminar, un amable conductor de cavalls ens ha portat en carruatge al mirador de les pedres i al port del riu on es van trobar, allà cap al 1717, la imatge de la verge d'Aparecida.



Què va passar amb aquesta imatge? Doncs veureu, com dèiem, al segle XVIII, uns bons pescadors van trobar al riu Paraíba una imatge sense cap d'una verge negre. Més endavant, van recuperar també el cap i miraculosament després d'això van realitzar diverses pesques abundants, tot iniciant una tradició de miracles que continua avui dia. Per això és una Mare de Déu molt venerada al Brasil.

 
En tornar a la basílica hem pogut gaudir del Morro de Precépio, un pessebre permanent de figures gegants, amb passatges de l'Evangeli, oracions i símbols diversos, com l'aigua viva que neix del pessebre (sabeu qui és, no?), mentre anem pensant en què farem a la tarda, ja que avui sembla que toca excursió.


Agafant forces amb un self-service (Brasil està ple d'aquests restaurants) sortim en direcció al Morro da Nossa Senhora, un petit turonet on es troba una curiosa i gegantina escultura de la Mare de Déu d'Aparecida, dins de la qual pots entrar (literalment) i des de la qual pots contemplar tota la vall. Hi ha molta gent que diposita oracions i fotos dins de la Verge per demanar protecció.


A la següent foto podeu veure el nostre grup al Morro da Nossa Senhora


Després de tornar a la basílica, hem vist al Papa baixant de l'avió per televisió. Ja ha arribat a Brasil!, i amb molta emoció a les 16h hem assistit a missa. La celebració ha estat molt folklòrica, amb mocadors, bicis i mossèns amb barrets mexicans (adjuntem foto), després hem sopat veient al Papa a la tele, tot desitjant que sigui demà per veure'l a Rio.


Finalment dir que l'ambient del dia d'avui ha estat meravellòs, hem gaudit de molta companyia, molts grups es volien fer fotos amb nosaltres. Ens quedem especialment amb un grup d'argentins, vinguts de Patagònia fent 50 hores d'autocar. Tota una mostra de fe i estimació a l'Esglèsia i al Sant Pare.


Igual que fa un parell de dies vam deixar-vos una coneguda oració en portuguès, avui posem una altre. Pregueu per nosaltres, que demà comença el millor!

Oração Oficial da JMJ

Ó Pai, enviaste o Teu Filho Eterno para salvar o mundo e escolheste homens e mulheres para que, por Ele, com Ele e nEle, proclamassem a Boa-Nova a todas as nações. Concede as graças necessárias para que brilhe no rosto de todos os jovens a alegria de serem, pela força do Espírito, os evangelizadores de que a Igreja precisa no Terceiro Milênio.

Ó Cristo, Redentor da humanidade, Tua imagem de braços abertos no alto do Corcovado acolhe todos os povos. Em Tua oferta pascal, nos conduziste pelo Espírito Santo ao encontro filial com o Pai. Os jovens, que se alimentam da Eucaristia, Te ouvem na Palavra e Te encontram no irmão, necessitam de Tua infinita misericórdia para percorrer os caminhos do mundo como discípulos-missionários da nova evangelização.

Ó Espírito Santo, Amor do Pai e do Filho, com o esplendor da Tua Verdade e com o fogo do Teu Amor, envia Tua Luz sobre todos os jovens para que, impulsionados pela Jornada Mundial da Juventude, levem aos quatro cantos do mundo a fé, a esperança e a caridade, tornando-se grandes construtores da cultura da vida e da paz e os protagonistas de um mundo novo.

Amém!

21 de juliol 2013

Camí de la JMJ 2013

Durant aquests dies provarem d'acostar-vos la nostra experiència a la JMJ per a possar aquesta gran trobada de l'Esglèsia universal a l'abast de tots vosaltres.

Sóm un grup divers: En Javi, mossèn de Terrassa, Ignacio i Mari, parella casada recentment, Jenny, recent batejada i Sergio de la parròquia de La Llagosta.


A la foto falta Ignacio, que és el fotògraf oficial del grup. El podem veure aquí:



Ja fa uns messos que anem preparant tots el detalls de la jornada. Finalment, el dia 18, aniversari de la Jenny, sortim de l'aeroport del Prat amb molta il·lusió. Passades 9 hores arribem a l'aeroport de Miami. Llargs i farragossos controls després aconseguim pujar al següent vol: Miami-Sao Paulo. Vol de nit amb sopar inclòs.

Ja som a Sao Paulo. És dia 19 pel matí. Deixem l'equipatge al nostre hotel i anem a veure la Catedral de Sao Paulo. Pel camí ens sobta trobar-nos amb la realitat del país: Gent acampada vivint als parcs de la ciutat i famílies sense recursos per mantenir-se al bell mig del centre turístic.

A plaça de la Catedral trobem els primers signes de la JMJ, un escenari preparat per a esdeveniments de preparació a la jornada. Mentre realitzem la foto de rigor ja fem el primer “amic”, com podeu veure a la foto.

 
Aquest “amic”, amb molta simpatia, després d'afegir-se a la foto sense ser convidat, se'ns ofereix per fer-nos una foto amb la càmera reflex d´última generació de l'Ignacio.
No l'hem tornada a veure.
Això hauria passat si l'Ignacio hagués nascut ahir, però com no és el cas encara conservem la càmera però no l'amic.

Coincidim amb grups de procedències diverses a la catedral. El seu vicari ens fa una visita guiada, amb història de la catedral i baixada a la cripta a on hi havia una rèplica del Sant Sudari. En Javi és “convidat” a afegir algun detall a l'explicació, i sort que s'ho sabia! Celebrem missa a la catedral, amb Javi de concelebrant, amb la curiositat que estava més moreno i semblava més brasileiro que l'altre mossèn. Adjuntem foto de “Javinho”.
 


Per continuar la jornada admirem les vistes de la ciutat sencera des d'un dels seus gratacels i després gaudim d'un dels plats típics de la ciutat, la famosa “Mortadela”.


Dissabte 20. El dia comença bé. Carreguem piles amb un bon esmorzar buffet amb assortit de sucs i productes paulistes. Avui marxem cap al parc Ibirapuera, a on ens espera (nosaltres encara no en som conscients) el segon esmorzar del dia (gratuït i bo!). El trobem a dins d'una sala d'exposicions, amb una sobre el senyor Luiz Gonzaga. Per a qui no sàpiga qui es, nosaltres tampoc ho sabíem, aquí us deixem un enllaç a un vídeo del peculiar artista.

http://www.youtube.com/watch?v=DdmolSUJVAo

El parc Ibirapuera ens fa veure un Sao Paulo diferent: gent fent esport, cignes negres, llacs inmensos, bucòlics espais naturals propis de la selva tropical.




És hivern, però com que som al tròpic i fa calor acabem la nostra passejada prenent aigua de coco. Els cocos de Sao Paulo no són peluts ni són marrons a diferència dels que estem acostumats.


Sortim del parc i dinem a l'Avinguda Paulista, centre econòmic de la ciutat. A la tarda trobem una esglèsia catòlica tot curiosa, un bon grup de feligressos són àrabs. Són amables amb nosaltres, fins a l'extrem que ens demanen llegir les lectures, pero el nostre sentit comú (o el nostre dèficit portuguès) ens impedeix fer-ho.

Gaudim del caliu d'una celebració en comunitat, rosari inclòs. 

 
En acabar, diversos membres de la comunitat se'ns apropen i s'interessen per nosaltres, tot saludant-nos molt amablement i demanant una benedicció al nostre mossèn, que reben amb gran fervor.

Som de nou a l'hotel, les emocions del dia han esgotat les nostres energies. S'acomiaden els vostres companys virtuals de JMJ.

Fins aviat!

Units en la pregària

P.D.: Per apropar-vos us deixem una pregària en portuguès. Segur que la reconeixeu.

Pai nosso, que estais no céu
Santificado seja o Vosso nome,
Venha a nós o Vosso reino,
Seja feita a Vossa vontade,
Assim na terra como no céu.
O pão nosso de cada dia nos dai hoje.
Perdoai as nossas ofensas,
Assim como nós perdoamos a quem nos tem ofendido.
E não nos deixeis cair em tentação,
Mas livrai-nos do mal,
Amém.