27 de juliol 2013

Benvinguda al Papa i Via Crucis

Per començar demanem disculpes per avançat per les possibles errades ortogràfiques o tipogràfiques... Estem una mica cansats. Ara mateix són les 23:30 i demà tenim missa a les 7. Comencem amb la nostra crònica.

25 de juliol

Avui arriba el Papa. Ens unim a la Delegació de Barcelona per a anar a la catequesi en espanyol a l'església de Nossa Senhora da Consolaçao, de l'ordre dels Agustins. La catequesi d'avui no la imparteix un bisbe, sino el superior general de l'ordre.


S'ha de dir que la catequesi la va haver d'improvisar per absència d'un bisbe que no va poder arribar a impartir-la. Tot i això va estar prou bé.

Acabada la catequesi, celebrem l'eucaristia solemne del dia de Sant Jaume amb l'arquebisque Don Braulio de Toledo i el bisbe Mons. Novell de Solsona amb un record especial cap a les víctimes de l'accident de Santiago.


Al final ens fem algunes fotos de "família"


No sabem del cert com podrem arribar a Copacabana, a on rebrem al Sant Pare. Els autobusos tenen l'operació molt limitada i els trens i metros només es poden agafar amb un bitllet especial que casualment s'havia d'adquirir el dia abans, cosa que no hem fet.

Aconseguim arribar sense gaires entrebancs a Botafogo, que està a uns 3 kilòmetres de la platja. Dinem com podem entre una gran multitud de gent i cap a la platja falta gent.

El cami és una festa de peregrins: cants, venedors diversos, banderes d'infinitat de països, himnes, botigues amb productes oficials...

Veiem passar el papa-mòbil, però malhauradament està buit.


Finalment arribem a un túnel amb una inscripció molt suggerent.


Arribats a Copacabana, sorgeixen les primeres tensions fruit de l'esgotament. Hem de buscar un punt per a reagrupar-nos en cas de pèrdua i no ens posem d'acord. Miraculosament, trobem un lloc adequat i podem anar a seure per veure l'arribada del Papa.

No sabem si vosaltres vau veure a Francesc passar amb el seu vehicle. Nosaltres no. Vam sentir crits, vam veure flaixos de càmera, pero no al Papa.

Comença la cerimònia de benvinguda. Com no podia ser d'una altra manera, és un festival de cant, dansa i colors sobre la història del Brasil i de la seva evangelització.


El Sant Pare es dirigeix als joves, fent menció als que segueixen la JMJ a tot al món, com Benet XVI o les nostres diòcesis a Llinars. Us tenim presents.

Les seves paraules són breus però concises i entenedores.


Com a idea que més ens queda destaquem la següent: Quan el menjar no té prou sabor, hi afegim sal i oli. Si la vida no té sabor, afegeix a Crist!

El retorn cap a l'escola ha estat providencial. Entre una munió d'autobusos plens a vessar, trobem un de buit que va al nostre destí. Miraculosament el podem agafar i seure durant tot el trajecte. Cal destacar la velocitat i temeritat dels conductors d'autobusos o "motoristas" com els anomenen aquí.

Acabem el dia amb l'eufòria d'un aplaudiment col·lectiu i felicitacions perque tot ha sortit rodó per primer cop en la nostra peregrinació.

26 de juliol

Anem a la mateixa parròquia del dia anterior a la catequesi. Avui gaudim amb la presència de l'arquebisbe de Panamà, que entre molts acudits i referències diverses a les sogres i als sacerdots lletjos, ens dóna una bona lliçó de com ha de ser un bon cristià.


I per si el voleu veure de prop


Els de la diòcesi de Terrassa, en grup petit, dinem al costat de l'escola: un deliciós pollastre a l'ast amb patates i 2 interminables de litres de Coca-Cola, tot per menys de 10 euros en total.



Ens ho prenem amb calma per anar a Copacabana, ja que avui repetim escenari, però aquest cop per a presenciar el Via Crucis. Hem quedat amb els amics de la Delegació de Barcelona per a veure l'acte. Ens retrobem i agafem un lloc des del que es veu una pantalla, però no se sent massa bé.

Això propicia que haguem de seguir l'acte per ràdio i malgrat no tenir-ne tots, compartim els nostres recursos per a poder seguir-la.


Som al davant de la 8ª estació (Jesús i les dones de Jerusalem).


Com que hi som a prop podem seguir també la 9ª i la 10ª estació (Jesús cau per tercer cop i és desposseït de les seves vestidures)


Passat el Via Crucis per davant nostre, obren l'entrada a la platja i podem millorar la nostra situació i escoltar correctament el que queda de cerimònia.


Val la pena veure la quantitat de gent i l'atenció amb que se segueix l'acte.




Abans de marxar cap a casa rebem noves notícies sobre la vigília i la missa final. El Campus Fidei, l'espai on s'havia de realitzar, no es farà servir perque ara mateix és més apte per a fer campionats de rem que per a dormir. Així, doncs, celebrarem els actes finals a la mateixa platja de Copacabana, amb una caminada prèvia de 9 kilòmetres. Serà llarg però ens ajudarà a viure l'esperit de peregrinació i oferir el nostre cansament.

Esperem que els que sou a Llinars podeu seguir-nos com si fòssiu al nostre costat. Nosaltres us tenim presents aquests dies i us tindrem presents durant els actes centrals.

Demà més i millor. Provarem a deixar-vos alguna informació pel Twitter de la Delegació, malgrat que avui no ha funcionat, i a la nit, matí del dilluns per vosaltres, us penjarem la darrera de les nostres cròniques.

Esperem haver-vos apropat les jornades. Fins aviat!

Units en la pregària.

1 comentari:

Francesc Xavier Farrés ha dit...

Dos interminables litres de coca cola?????? Com es nota que no estava jo!!!!!