26 de juliol 2013

Comencen les jornades

23 de juliol

Avui ens desplacem, amb molts ànims i il·lusió cap a Rio. El viatge se'ns fa llarg, i de camí ja comencem a tastar la magnitud d'aquesta ciutat, especialment en el transit caòtic.

Finalment arribem a la nostra escola d'acollida, Colegio Maria Immaculada, a on ja ens espera tot preparat, com podeu veure a la foto.


Deixem les maletes i agafem les nostres acreditacions, targes de transport, de menjar, samarreta i creu oficial de les jornades...

Ara només ens queda anar a Copacabana, a l'acte inaugural de les jornades. Encara que ja ho esperàvem, no deixa de sobtar-nos la joia i l'alegria que es respira sobre la sorra d'aquesta magnífica platja.


L'animació no para en cap moment: cançons, balls, improvisades coreografies a ritmes cariocas. L'amic Migueli s'encarrega de representar Espanya. Just abans de la missa gaudim d'un rosari intercultural en 5 idiomes diferents. 

A la missa continuen els balls i danses, que s'interrompen amb un profund i respectuós silenci en els moments centrals de la missa. Les banderes, de paisos d'un cantó a l'altre del planeta, onegen sense pausa sota la lleugera però insistent pluja (o xiri-miri per a entendre'ns).


Un cop acabada la missa, ens retrobem amb els nostres companys de la Delegació de Joventut de Barcelona.

Iniciem l'operació retorn. El gran nombre d'assistents a l'acte, xifrats ens més de mig milió, combinat amb la dificultat afegida per la pluja compliquen molt la tornada a casa. Els carrers de Rio es converteixen en un "campi qui pugui" de cadenes humanes que no podem trencar.

Quan ja portem tres intents frustats de pujada al bus 455, l'opció més viable per a la tornada, ens trobem amb un regal de la providència: un brasiler cridant a ple pulmó des de l'interior de l'autobús que ens aconsella agafar el 455 a l'última parada del sentit contrari per a poder-hi entrar.

El dia ha estat intens, no hem sopat i és molt tard. En un obrir i tancar d'ulls, i amb la planificació del dia següent ja feta anem a dormir al nostre humil però comfortable sac.

24 de juliol

Avui hem d'anar a la Catedral de Rio, que sembla el senat intergal·làctic de Star Wars, fins i tot s'especula que la catequesi la impartexi el mateix mestre Yoda. 


Esmorzem i presenciem la catequesi en portuguès donada per l'arquebisbe de Santa Caterina (Brasil). Tot l'acte està impregnat de pinzellades carismàtiques, tals com cants acompanyats de guitarra elèctrica i bateria, coreografies i diversos testimonis de joves.


A la tarda tenim temps lliure per fer visita a la ciutat: passejada per Botafogo i la seva platja i pujada al Pa de Sucre amb un dels telefèrics més antics del món, o Bondinho


Dubtem si anar-hi o no, perquè hi ha molta boira i el preu és elevat. Un cop a dalt, ja ningú dubta que visitar-ho ha estat l'opció encertada. El paissatge observat és la millor mostra de la grandesa de la creació de Déu. 


Fins als llocs més turístics arriba la JMJ. A una de les parades del telefèric presenciem diversos espectacles de cant i dansa amb motiu de les jornades.


De camí a la nostra escola, trobem molts altres peregrins, que com nosaltres, retornen cansats després d'una llarga i plujosa jornada.

Afamats com estem, ens sorprèn a la nostra dreta un anunci d'una interessant oferta: una econòmica i deliciosa hamburguesa a un fast food local, pel nostre parer molt millor que altres de més McConeguts.

Després d'un accidentat viatge al 455, comprimits com en una llauna de sardines i amb un parell de xocs de l'autobús amb diversos retrovisors, ens passem de la nostra parada. Per sort no és gaire tros i de seguida arribem a la nostra "llar".

Un cop allà, Mn. Javi ens obsequia amb una íntima i acollidora missa. Curta, intensa i amb una improvisada però entenedora homilia.


Malhauradament, acabem el dia amb la notícia de l'accident ferroviari succeït a Galícia. Els encomenem a la pregària de vespres.

Demà tornem a Copacabana per a veure l'emotiva arribada del Papa Francesc a Rio.