01 d’agost 2013

Conclou la JMJ: Vigília amb el Sant Pare, missa d'enviament i acomiadament de la ciutat

27 de juliol

Avui comencem amb missa a les 7 del matí amb la Conferència Episcopal Espanyola. El cap de la nostra expedició és Don Enrique, Delegat de Joventut d'Astorga.



Sortim amb les nostres motxilles preparades per a passar tota la nit a Copacabana. Tot i que el cel encara està ennuvolat portem els nostres banyadors per si de cas.

La pelegrinació comença a l'estació Central, al vell mig de la ciutat i durarà uns 9 km.


Al començament caminem amb tranquil·litat, tot xerrant entre nosaltres i vigilant que el grup no es distancïi. A mig camí entrem en una cua eterna perquè ens donin el dinar, que per sort s'anima amb cants diversos (himne de la Jornada, Emmanuel, ...). Sembla que estarem molt de temps, però en portar una hora algú s'il·lumina i s'adona en veure altres grups (gràcies València), que si una petita representació s'avança i va agafant el dinar de tots anirem més ràpid. Els més forts (o això creuen ells) formen part de l'expedició.

Un cop repartit el kit continuem camí animats pels cartells dels km que falten. Deixem Botafogo i acabem arrribant a Copacabana, el nostre destí on agafem lloc una mica més enrere que els altres dies. Quan l'acapampada semblava fàcil arriba un "amic" Brasiler per dir-nos que està "reservat".
Reservat?!
Tal com diria el Schuster de Crackòvia: "No hase falta que dise nada más!"
Mentre l'amic es queixa anem preparant el nostre campament que serà casa nostra durant dos dies. Poc a poc la platja es va omplint d'altres grups de pelegrins.


Tot està preparat per a la rebuda a Francesc, petites obres d'art incloses.


Queden unes cinc hores per a la vigilia. El temps ens passa depressa. Fem la midgdiada, una capbussada, compres de records, etc.

Ja és l'hora! El nostre estimat Sant Pare arriba amb el papa-mòbil saludant als joves que l'esperen amb il·lusió.

Un cop arriba a l'escenari comença la vigilia amb música i balls. Ho seguim amb atenció.


Tot seguit hi va haver 4 testimonis de joves de diferents països que expliquen el seu camí de fe. El que més ens va impactar va ser el d'un noi de 30 anys que va assistir a la JMJ de Madrid i va sentir una profunda trobada amb Crist. Estalviava per a la trobada a Rio i un dia va ser assaltat a casa seva, rebent un tret. Després de l'incident els metges creien que no ho superaria i els seus pares van pregar intensament. Miraculosament va sortir del coma i ara viu sobre una cadira de rodes, que accepta i estima com la seva creu personal, ja que aquesta creu li ha donat la vida. Anima a tots els assistents a la cerimònia a que agafin la seva creu, la creu de pelegrí que se'ls ha donat amb la inscripció a la jornada, la mirin i de genolls davant d'ella cridin:

"Aquesta és la nostra creu".

Ho vam fer. I tot seguit va dir:

"Un dia van probar d'enfonsar-me amb la meva creu, pero no ho van aconseguir. Aquesta creu m'ha aixecat i és la creu de la resurrecció, de la victòria, d'una nova generació d'adoradors, de joves amb fe, amb foc en l'Esperit Sant. Amen".

Per si voleu llegir una transcripció del que ens van dir els testimonis i veure algunes imatges us recomanem la visita d'aquest enllac:

http://kuxx-divinamisericordia.blogspot.com.br/2013/07/cuatro-testimonios-impactantes-ante-el.html

Després dels testimonis, la vigília va acabar amb el cant de Sant Francesc i una intensa adoració eucarística, que ens va ajudar a aconseguir una profunda intimitat amb el Crist sacramentat.
Malgrat la humitat i incomoditats diverses, la nit va estar molt animada gràcies a grups del Camí Neocatecumenal, carismàtics i molts altres.

Els pelegrins de les més variades procedències s'amuntegaven com podien per dormir tot esperant la missa d'enviament a l'endemà.


28 juliol

Surten els primers raigs de sol a Copacabana.


Ens despertem entre més de 2 milions de persones.


Esmorcem i anem al lababo com i a on podem, que no és poca cosa. Els mossens es disposen a marxar a la missa.

Es torna a crear molta expectació, alguns es queden a l'altra banda del campament. Què passarà? És clar, torna el Papa, que no és una cosa massa freqüent per a nosaltres. Avui el podem veure des de ben a prop.

A les 10 del matí comença la missa i els joves assistents obsequien al Papa amb un macro flashmove, el més gran de la història, a on fins i tot van ballar els bisbes. El Papa ens torna a obsequiar amb una homilia molt clara, directa i entenedora, la qual podeu llegir sencera a aquest enllaç o veure en vídeo:

http://www.vatican.va/holy_father/francesco/homilies/2013/documents/papa-francesco_20130728_celebrazione-xxviii-gmg_sp.html

A aquest altre enllaç podeu seguir gairebé totes les paraules que Francesc ens dirigí als joves catòlics durant la JMJ:

http://www.vatican.va/holy_father/francesco/travels/2013/documents/papa-francesco-programma-gmg-rio-de-janeiro-2013_sp.html

En una de les pregàries es va ressar per les víctimes mortals de l'accident de Santiago.
Arriba el moment culminant de la jornada: ens disposem a combregar. Ens unim als germans en Crist en la comunió.

Per fi tenim notícies de la propera JMJ: serà l'any 2016 a Cracòvia. S'escolta un gran rebombori dels polonesos del nostre costat, que podeu veure a la foto.


Com que la sortida de Copagabana es farà difícil ens ho prenem amb calma i gaudim dels últims moments junts (banys, midgdiada, compres...). De mica en mica la platja es va buidant i també nosaltres encetem camí a Botafogo. Enrera queda Copacabana i tots els records d'una JMJ.
Ara ens toca portar l'alegria del Crist resucitat a les nostres llars.

Sense descansar gaire, el mateix dia de l'enviament anem a fer una visita a un centre social de nens que passen molt de temps al carrer d'un barri pobre. La responsable del centre, l'Edilma, ens l' ensenya i explica la realitat més dura de Rio de Janeiro. Llavors aprofitem per fer-li preguntes.


També tenim l'oportunitat de visitar alguns d'aquests infants. En acabat, anem a sopar amb ella i després, seguint les seves indicacions agafem un autobús per tornar a l'escola que ens acull, que ens acaba portant al nostre carrer.

Només hi ha un petit problema... La nostra escola està al número 935 de la Rua Sao Francisco Xavier, però nosaltres som al número 101 i els números van disminuïnt als pas de l'autobús. De manera que baixem al principi del nostre "curt" carrer, però no podem agafar un bus en sentit contrari perque el carrer és d'un únic sentit i caminant ho tenim una mica lluny. Tampoc veiem parades d'autobús properes ni massa gent al carrer. Són gairebé les 12 de la nit i hem de matinar. Tot plegat, unit al cansament acumulat ens deixa en una situació una mica complicada. Malgrat tot estem contents i mentre busquem una sortida, tot fent broma, ens trobem una senyora molt mudada que va caminant pel carrer. Li preguntem com tornar a l'escola i la senyora, que tornava d'un casament crida una de les seves filles, que truca al seu xicot per a preguntar-li. Aquest truca a l'escola per veure com podem arribar (nosaltres gairebé no fem trucades perque no són massa econòmiques...) Finalment, arriba una altra noia, parlen entre ells i decideixen portar-nos en cotxe a l'escola. A tots 14!


Agafen tres cotxes, i sense més dilació, els nostres amables "àngels de la guarda" ens apropen a casa. Fins i tot s'esperen a veure com entrem a l'escola sans i estalvis.

29 de juliol

Ben d'hora ens acomiadem del grup de la Conferència Episcopal que torna a Barcelona i agafem el transport públic per visitar el Crist Redentor del Corcovado que ens espera amb els braços oberts. Cada cop que el veig no puc evitar recordar-me del Crist que hi ha al capdamunt del temple del Tibidabo amb la mateixa posició, que em fa sentir una mena d'agermanament entre les dues ciutats pel Crist que ens estima a tots.

Pugem al cremallera, que va pel mig d'una zona selvàtica.

Tot pujant, la nostra primera sorpresa és trobar-nos amb un petit simi que es deixa fotografiar sense immutar-se.

Un cop a dalt ens impressiona veure l'enorme figura del Crist.


També gaudim d'àmplies i espectaculars vistes, malgrat haver-hi una boirina a l'ambient.

Preguem una mica per donar gràcies a Déu per llocs com aquest i per les jornades.

Esperem haver-vos apropat a aquest gran encontre dels joves catòlics i pel pròxim, al 2016 a Cracóvia, tornar a viure-ho junts des del lloc on siguem: a casa, al treball o a Polònia.

Per acabar recordeu que el Sant Pare, a la missa final ens ha enviat a fer deixebles i ens convida a ser missioners de Crist a les nostres llars.

Units en l'Esglèsia i en Crist!