24 d’agost 2016

Ressons del III Pelegrinatge Diocesà: Els Joves del Sant Esperit de Terrassa

Què espereu d’aquests dies de JMJ?” – Aquesta va ser la pregunta que vam fer als nostres joves just arribar a Milà, després d’una llarga nit intentant dormir al bus. “Conèixer gent de tot el món”, “veure el Papa”, “Passar més temps amb els amics”, “acostar-me a Déu”... van ser algunes de les seves respostes. Tots estaven expectants davant una experiència que esperaven fos única. I realment ho ha estat, superant de llarg les expectatives inicials. Aquest resum d’aquests dies inclou els testimonis d’alguns dels joves de la parròquia que expliquen les seves sensacions en els moments que els van marcar més intensament.


Vam començar pelegrinant des del bus, visitant Milà i Salzburg, però també aprofitant els diferents viatges amb bus per conèixer-nos més i per compartir la fe.  En un dels viatges vam repartir un text de diàleg amb Jesús, per tal de dedicar una estona  a la pregària personal. Va ser el punt de partida d’uns dies molt intensos. Un dels joves, el Ramón, va dir: “El recés a l’autocar ha estat el moment més intents d’aquests dies. Una estona amb música de fons, i la sensació de que Jesús m’estava parlant!”. El Josep deia: “El diàleg amb Jesús al bus va ser un dels moments més impactants, me’n vaig adonar que feia temps que no conversava amb Ell” I com a bons deixebles també compartíem
moments d’esbarjo i acudits, de jocs de cartes entre seients i de discoteques improvisades al mig de bus! Mentrestant, era bonic veure com els joves de les diferents parròquies ens anàvem coneixent més. Abans d’arribar a Cracóvia, vam peregrinar fins al santuari de Chestokova, junt amb tots els joves de les diòcesis catalanes. Vam arribar tots junts al santuari, cantant salms i cants a la Mare de Déu, i fent una pregària final tots junts, prostrats al terra.


A l’arribada a Cracòvia el que ens va marcar més va ser l’enorme rebuda de les famílies que ens acollirien durant quatre nits! Era ja entrada la matinada i ens van rebre desperts i amb un gran sopar, tot i que l’endemà havien de treballar! Va ser realment experimentar l’obra de misericòrdia d’acollir el foraster! Alguns estaven amb famílies que només parlaven polonès, altres tenien festes i barbacoes cada nit, altres havien de compartir casa amb gossos i altre tipus de bestiar... però tots vam coincidir en el mateix: estàvem com a casa. El Carlus ens explicava que “m’ha impactat molt la implicació i acollida de les famílies. La nostre mare d’acollida es va posar a plorar quan l’últim dia ens vam acomiadar”.Durant tres dies vam fer activitat a la parròquia de Bochnia, a les afores de Cracòvia. Allà vam gaudir d’una missa d’acollida, una catequesi de mons. Lluís Martínez Sistach i d’una preciosa tarda de reconciliacions. Aquest també va ser un dels moments més destacat per alguns dels nostres joves, com la Inés, que ens explicava que “confessar-me em va portar una gran pau interior, va ser diferent, i el mossèn em va donar molt bons consells”. També l’Elena deia que “tot i que em confesso sovint, era el primer cop que ho feia amb un sacerdot diferent en molts anys. Ho recordaré!”.

El dimecres vam poder anar a un concert i adoració que feien a un gran estadi, organitzat per Life Teen. Allà ens vam trobar amb 18.000 persones d’arreu del món que cantaven i
pregaven amb una gran convicció. Un bisbe de Los Angeles va beneir a tot l’estadi amb la custodia, passejant pels diferents passadissos que hi havia entre la multitud, mentre tothom adorava i lloava a Déu. La Clàudia deia “M’ha sorprès que durant el concert de lloança tothom cantava, saltava... i en el moment de l’adoració, s’ha fet el silenci absolut. Impactava veure 18.000 persones resant”. La Carlota, va afegir “Al veure a Jesús a davant he esclatat a plorar. Hi havia molta gent junta...així no em puc sentir sola! Ha estat preciós”.

Divendres vam poder gaudir d’un dia de visita a Cracòvia i a la tarda vam anar al Via Crucis, amb molts joves d’arreu del món. Va ser el primer contacte amb una gran multitud de catòlics aplegats a la JMJ. “L’arribada al Via Crucis va ser sorprenent. Molta gent d’arreu del món reunits pel mateix!” destacava la Clàudia. Molts canviaven banderes i records. I alguns van veure el Sant Pare per primer cop. La Mariona deia: “El Papa ens va passar pel davant. La seva mirada... tenia una força especial”.

L’endemà vam acomiadar-nos de les famílies, vam fer les maletes i ens vam posar a caminar per passar una nit al camp de la misericòrdia. Després de força hores caminant
amb molta calor i molt de sol, vam arribar al terreny i ens vam instal·lar. Mica en mica es va anar omplint de gent vinguda d’arreu del món. Era preciós experimentar que l’Eslgésia és universal! “Allà vaig conèixer unes monges. No havia parlat mai amb cap! Em va dir que elles eren com les nostres mares, que pregaria per mi. Em va impactar molt”, ens va explicar la Laia. A la vetlla de pregària d’aquell vespre, el Sant Pare ens va fer una gran catequesi, i vam poder escoltar diferents testimonis de gent de països variats. Després vam pregar junts en una estona d’adoració, encenent cadascú una petita espelma. L’Àlex deia: “veure tanta gent pensant el mateix, em va impactar molt”. “El silenci de tants milers de persones era impactant. Només es veien espelmes i no se sentia res, mai m’hagués imaginat que acabaria en un lloc així i que seria tant feliç” compartia el Toni.

Aquella nit vam dormir a l’aire lliure. Uns quants van seguir intercanviant polseres i 
banderes unes hores més, però l’endemà tots ens vam llevar puntuals per preparar-nos per la missa final amb el Sant Pare. Malgrat la calor, va ser un moment molt especial. L’Albert deia “de tots els moments em quedo amb la missa final amb el Papa”. En acabat vam haver de desfer el camí de tornada per anar a buscar el bus i tornar cap a casa, passant prèviament per Venècia.
Realment han estat uns dies plens de detalls de Nostre Senyor, que ens ha cuidat i beneït moltíssim. Per a molts dels nostres joves ha sigut la primera gran experiència amb joves d’arreu del món. Molts tenien moments concrets que els hi havien marcat especialment i que els hi havien ajudat a acostar-se a Déu. D’altres, com la Maria, explicaven que per a ells “no hi ha hagut cap moment destacat, ni res de sobrenatural, sinó que cada dia estava ple de petites coses que m’ajudaven”

Volem agraïr al nostre delegat i a tot l’equip de la delegació de joventut per haver-ho organitzat tant bé, als nostres bisbes per haver-nos acompanyat i a tots els joves del bisbat per haver pogut compartir aquesta experiència increïble tots junts!

Joves de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa