02 de setembre 2016

Ressons del III Pelegrinatge Diocesà: Els Joves de Santa Maria de Cardedeu

Dues noies de la parròquia de Santa Maria de Cardedeu ens han volgut explicar com van viure el III Pelegrinatge Diocesà, amb JMJ a Cracòvia inclosa. Aquí teniu els seus relats:

Aina Pocurull – Santa Maria de Cardedeu

El fet d'anar a la JMJ amb la parròquia de Cardedeu, va fer que tinguéssim l'oportunitat d'unir-nos i conèixer-nos més com a grup, i anar-hi amb el Bisbat de Terrassa també ens va obrir les portes a poder conèixer gent de pobles propers.
El recorregut fins a Polònia no va ser curt, les hores que vam passar dins el bus van ser incomptables, però entre cançons, laudes, Emmaús i pel·lícules anàvem travessant Europa.
No pensava que aquest pelegrinatge m'ajudés tant a entendre més temes de la fe. Vaig tenir converses molt intenses de temes que es toquen poc els dies de cada dia i em van fer obrir els ulls per donar resposta a dubtes i inquietuds.
Vaig passar calor, fred, em vaig mullar molt sota la pluja, els peus van quedar cansats dels quilòmetres que vam recórrer, vaig prémer fort les mans al final de cada Parenostre, vam improvisar bivacs, vaig cantar a ple pulmó, vaig escriure, riure, plorar, em vaig emocionar amb l'himne i amb les paraules del Sant Pare, i vaig veure sortir el sol entre dos milions i mig de persones, amb banderes de tots colors que indicaven que no érem els únics que veníem de lluny. Això va fer enfortir la meva fe. I tots érem allà, reunits per la mateixa ocasió.
Torno a casa, esgotada, però carregada de vivències, de les que es viuen poques vegades i (ara) es recorden amb nostàlgia.


Laura Garcia – Santa Maria de Cardedeu

La JMJ va ser una experiència que no oblidaré mai. Vaig tenir la sort de poder-hi anar tot i la meva edat.
El nostre bus el compartíem gent de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa i de Santa Maria de Cardedeu, on tots ens vam fer moltíssim i han sorgit amistats molt bones entre nosaltres.
Vaig aprofitar la JMJ per aprofundir més en la fe i la pregària ja que és per a mi una de les coses que més em costen. I crec que ho vaig aconseguir, vaig poder posar totes les meves preocupacions i dubtes en mans de Déu, i fins i tot vaig sentir coses que no havia sentit mai.
Trobar-te amb 300 joves cristians amb els que compartir la fe no és una cosa que hagués imaginat mai, i sense dubte ha sigut una experiència que m'agradaria repetir.